Va ser una nit que va florir l’estrella
i va néixer l’Infant!
Imaginem que fou la nit més bella,
més musical, més flamejant!..
I fa molt temps, molt temps, i algú ensiborna
el nostre pit, per atiar l’oblit,
per fer-nos infidels, però retorna
cada any, aquesta nit.
La nostra vanitat, prou s’afigura
que està damunt del bé i del mal,
mes no hi val gavinet, ni ànima dura:
és més forta la nit de Nadal!
Ai, si no fos aquesta nit tan clara!
Seríem tros de carn i pensament
que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para,
pell d’home que arrossega la corrent!
Però Nadal ens ha pintat el rostre
amb un vermell precís i decidit,
i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
de terra, de nissaga i d’esperit.
I ens dóna un punt d’humilitat de cendra
per estimar un reco dintre l’espai,
i desperta en el cor aquell blau tendre
que hem volgut escanyar i que no mor mai.
Procurem ser una mica criatures
amorosint el baladreig raspós,
i diguem: Glòria a Déu en les altures
amb aquell to que ho deien els pastors.
I si tot l’any la mesquinesa ens fibla,
i l’orgull de la nostra soletat,
almenys aquesta nit, fem el possible
per ser uns homes de bona voluntat!
(Josep Mª de Sagarra)
